M. Teresa Bello Coron, com així es deia la meva mare, va venir al món en plena guerra civil, de pare militar i mare costurera, van passar anys molt durs durant i després de la guerra per la seva situació socioeconòmica, així mateix com tota la meva família.

Va créixer en el si d'una família sense recursos i sota l'empara de la seva àvia i ties LEONOR i TERESINA per part materna, mentre la seva mare viatjava per la geografia catalana a la recerca de menjar intercanviant quan tornava, aliments per altres coses que per aquell temps eren necessàries.

Donades les seves característiques físiques ja que va créixer molt desenvolupada es va introduir en el món de l'espectacle, pensant que aquest camp li podria obrir portes per a treure endavant a la seva família.

Es va iniciar treballant en la seva adolescència com ballarina i posteriorment primera vedette en companyies de revista al costat de TRUDI BORA entre unes altres. També va compartir cartell amb ANTONIO MACHIN, MARY SANTPERE i PACO MARTINEZ SORIA amb qui es va iniciar en el món del teatre.

La seva primera obra va ser: “ FUENTES DE AMOR” en la qual la meva mare feia el paper de minyona. Un paper petit, però donat l'enorme atractiu físic i natural d'important rellevància en el moment crucial de l'obra .

Després d'aquesta etapa artística, que l'única cosa que pretenia era independitzar-se per a muntar el seu propi negoci, es va dedicar a la professió de perruquera inaugurant el seu propi saló de bellesa en la zona alta de la ciutat, Barcelona.

Després de molts esforços i hores de sacrifici va assolir estabilitzar-se i després de separar-se del meu pare biològic qui sempre va ser solament parella de fet, va trobar a l'home de la seva vida, ANTONIO MARTIN. Arquitecte tècnic de professió i amb terribles ganes de prosperar junts van saber donar-me el suport que van pensar mereixia en aquells temps difícils i segons les circumstàncies els permetien.

La meva mare sempre va trobar el suport necessari en la seva cosina germana PILAR i la seva tia LEONOR, durant l'adolescència del seu fill, així mateix com el de la seva pròpia mare MARIA que encara a pesar d'estar vivint a VENEÇUELA vetllava constantment per la salut de la seva filla després de la ruptura amb el pare de Amilcar.

En realitat, sempre va ser tant A. MARTIN com la família materna de M. Teresa Bello i Coron, PILAR i els seus pares JUAN i LEONOR qui la van donar incondicionalment en els moments més difícils criant en períodes de temps a Amilcar com si d'un fill més es tractés.

Fou del seu oncle JUAN TORMO i CALLIS de qui Amilcar va aprendre els valors del ser humà com artista autodidacta, veient-li pintar en la seva habitació cada matí i fins i tot en les xerrades sobre la vida i la literatura i la seva importància on aquest feia especial èmfasi mentre passejaven pel parc de la CIUTADELLA, alhora que el respecte per la naturalesa i els animals visitant en alguna ocasió el zoològic allí instal·lat i explicant-li característiques molt peculiars de determinats animals. Especialment dels dofins, pels quals tant JUAN com AMILCAR sentien autentica passió.

Quan Amilcar va anar creixent i alhora que estudiava tant M. Teresa Bello i Coron com Antonio Martín van passar a ser parella de fet sense convivència, i a pesar de les circumstàncies adverses per motius de salut que travessava M. Teresa Bello, Antonio li va donar suport incondicional igual que Pilar Tormo.

Van veure que ja a la primerenca edat de 9 anys s'inclinava pel camp de l'il·lusionisme i això no li va fer molta gràcia a la mare de Amilcar, igual que a Antonio, doncs sabien per experiència que era un camp dur i laboriós en el qual és difícil obrir-se camí professionalment amb èxit.

En canvi la família materna mai va voler coaccionar la voluntat del seu fill adoptiu per excel·lència i va donar consciència a M. Teresa Bello que cada persona tria el seu propi destí en la vida independentment de com sigui la voluntat dels pares i que com més impediments se'ls posi més rebels es tornen els fills, podent crear-se una situació de convivència conflictiva. Rondaven els anys 75-76.

Amilcar seguia estudiant però va baixar en el rendiment escolar a causa de l'entorn familiar fins a deixar els estudis acabat el B.U.P

La parella Antonio i M. Teresa començava a fer aigües donades les desavinences i opinions contràries per part d'Antonio pel que fa al tema de la màgia i Amilcar. M. Teresa s'inclinava més per no coartar la llibertat individual del seu fill i a donar-li suport quan fos necessari incondicionalment. Es va dedicar als negocis immobiliaris durant mes de 12 anys amb èxit i donant suport a la carrera artística del seu fill que per aquell temps subsistia en el món de la màgia. El seu fill era la seva passió i on bolcava tot el seu amor. Pot ser que recordés quan ella va ser jove i també va ser artista en la qual va haver de sortir sola endavant para al final renunciar a l'èxit i senzillament capitalitzar-se exercint altra professió, pot ser que no desitjada. No volia veure fracassar a qui més volia, el seu fill.

En 1992 mor la mare de M. Teresa Bello a Barcelona, doncs ja duia diversos anys residint al costat de la seva filla i això suposa un dur cop psicològic per a ella i Amilcar.

En 1996 M . Teresa mor en la casa d'estiuenc d'una complicació de diabetis i això és la rematada final (psicològicament parlant) tant per a Antonio, Amilcar com per a la resta de la família i persones que la coneixien.

M. Teresa Bello i Coron fou sempre una dona que hi va posar el coll i amb la qual Amilcar estarà en deute infinitament, tant pel seu valor humà com per la seva lliurada lluita per a preservar la llibertat individual de la gent que coneixia, sempre amb respecte i moltes vegades en inferioritat de condicions socioeconòmiques.

Si alguna cosa per sobre de tot he d'agrair a la meva família en la seva totalitat és que hagin respectat el meu propi criteri i llibertat individual, condició indispensable per al desenvolupament de l'autèntic artista que duc dintre i que encara està per desenvolupar encara més del que és.

Actualment i després de la recent desaparició de la seva tia-àvia LEONOR, la mare de PILAR comparteix amb ella inquietuds intel·lectuals, il·lusions i passions com són l'art, la literatura i fomenta la vida social entre ambdós i CARMEN, qui ha passat a formar part de la seva vida com si es tractés d'un joc de màgia impossible o meravellós. Junts comparteixen aquestes inquietuds per l'art de PILAR i el seu saber, la bondat i sensibilitat de CARMEN i la il·lusió de AMILCAR.

Gràcies sincerament.